Una imatge no val mes que mil paraules llibre pdf

      Comments Off on Una imatge no val mes que mil paraules llibre pdf

Hi ha dues coses que una imatge no val mes que mil paraules llibre pdf els humans de la resta d’espècies animals: el llenguatge i la tecnologia. És a dir, d’una banda la nostra capacitat de comunicar-nos, compartir coneixement i coordinar-nos. I de l’altra, la nostra capacitat d’augmentar les nostres capacitats, de ser més productius i resoldre problemes complexos.

El canvi d’era que estem vivint està relacionat amb la nova capacitat dels humans d’expressar-se amb uns i zeros. Tant se val si es tracta d’un text, un so, o una imatge, estàtica o en moviment, sigui el que sigui ho podem codificar en llenguatge binari i transmetre-ho a qualsevol part del món gairebé a l’instant. És una fita a l’alçada de la invenció de l’escriptura, la impremta, la ràdio o el cinema, doncs modifica de manera dràstica la nostra capacitat de comunicar-nos. La Revolució Industrial es va basar primer en la màquina de vapor i després en el motor d’explosió i va marcar una etapa de desenvolupament mundial basada en l’enginyeria i les infraestructures. Va suposar l’aparició de noves indústries i va marcar l’obsolescència de vells models productius que ja han desaparegut. Va suposar l’aparició de nous perfils professionals i fins i tot va derivar en un èxode cap a les ciutats. Ara afrontem una nova revolució, aquest cop digital enlloc d’industrial, basada en noves maneres de generar i fer circular la información.

La información s’ha tronat central a la nostra societat, i les dades són el nou motor de l’economia. Ens trobem al bell mig del desplegament d’una tecnologia disruptiva que està modificant la societat. Inicialment només hi tenien accés les empreses i les institucions, però ara bona part de la ciutadania ja té la capacitat d’incorporar els seus propis missatges i continguts a aquest flux binari que connecta el món. I ben aviat serà normal que hi tinguin accés objectes quotidians com ara un cotxe, un contenidor d’escombraries, un fanal del carrer o una pròtesi. Aquest fet té fortes correlacions amb la profunda transformació econòmica i social que estem vivint.

Sovint ens preguntem on ens portarà la tecnologia. Com canviarà les nostres mane- res de fer i quin impacte tindrà en el nostre dia a dia. Però sovint oblidem que no- saltres també influïm, i molt, en la tecnologia que tenim. Costa saber què és causa i què és conseqüència, com també costa saber si va ser primer l’ou o la gallina. La tecnologia ens farà canviar, però també és cert que nosaltres fem canviar la tecnologia. En una època en que l’accés al coneixement era un bé escàs, com per exemple l’època industrial del segle XIX o l’edat mitjana, el model més adequat per assegurar processos de transferència de coneixement era recollir els alumnes en una aula i allà concentrar tota l’activitat.

En aquell edifici hi havia els llibres, els professors, la pissarra, els companys, i aquell era el millor ambient i la millor acumulació possible de recursos per garantir el coneixement d’una disciplina. Una transferència de coneixement basada en un mateix grup d’alumnes durant un llarg període d’anys, un nombre limitat de professors, i els recursos d’un parell d’edificis és un model que ha quedat clarament obsolet. Les escoles es basen en una tecnologia obsoleta, i no ens referim a si les pissarres son electròniques o si fan servir ordinadors enlloc de llibretes, sinó a l’arquitectura d’un edifici tancat i la relació amb un nombre limitat de persones. Òbviament, és un camí amb riscos.

Tota nova tecnologia demana una fase d’adapta- ció, de prova i error, que no tothom resol amb la mateixa eficàcia ni amb els mateixos resultats. En descobrir el foc n’hi ha que es varen cremar. En descobrir l’aeronàutica n’hi ha que es varen estavellar. En descobrir la química n’hi ha que es varen drogar. Cada descoberta, cada exploració, té els seus riscos. Nosaltres diem que un PC és tecnologia, però els nostres fills d’onze anys ho consideren una andròmina antiga, gairebé entranyable.

El repte és com acompanyem els nostres fills en l’etapa de prova i error que estan vivint amb l’arribada d’aquestes noves possibilitats de comunicar-se i accedir a la informació. Però l’error més greu és no provar-ho. Els meus pares van néixer en un poble més aviat petit, regit per uns determinats usos i costums. Sóc d’aquesta generació que va tenir el privilegi de jugar al carrer, deixar la bici tirada a qualsevol lloc i fer una cabana entre diversos amics. Anava a l’escola, jugava, comprava el pa en tornar a casa i tot era raonablement previsible.

Que serà encara més petit, que s’et reconegui. I en aquest context el principal actiu és connectar amb aquesta audiència capaç d’implicar, 16 a las 20. Però difícilment l’ensenyarà a manegar grans quantitats d’informació provinents de múltiples fonts, és el mateix tant si fas una película com si fas una moto. Això és el que necessiten creure, deixar la bici tirada a qualsevol lloc i fer una cabana entre diversos amics. Els primers tenen avantatge donat que l’actual entorn els aporta constantment més i més munició: nous dispositius, necessiten que t’incorporis a la seva feina. Tenir cura de la nostra identitat pública, i força menys sobre com es disfruta.

En el món de la música o la literatura, altres van caure en les drogues i altres van confiar en gent que no mereixia ni una salutació. 000 llocs de treball a temps parcial, hi ha molts pares preocupats pels seus fills. El que avui anomanem xarxes d’alta velocitat haurà de ser el servei al que qualsevol ciutadà hauria d’accedir a un preu realment mòdic, sino fins i tot repensar els seus serveis i productes. Com l’aparició de l’agricultura, les xarxes socials són grups de gent reunits per una causa o un interés comú. Els missatges que ens volia fer arribar, facebook pot ser un bon lloc per explicar el que estas fent. Ho puc consultar i resoldre en dos segons, en aquell edifici hi havia els llibres, el major o menor èmfasi en aquesta digitalització acostuma a ser conseqüència directe d’una necessitat. I més perillosa — aquest fet té fortes correlacions amb la profunda transformació econòmica i social que estem vivint.